Pobre de mi, acostumat a treballar sol, quasi sempre sense col·laboradors i ara resulta que m’apunto a una assignatura que em diu que busqui un context socialitzador i formuli una proposta.

D’entrada he de dir que això de pensar en art en termes socialitzadors i no només en la cerca d’un resultat final, sinó en com aquest resultat s’ha portat a terme i com ha influenciat la gent que hi apareix i desapareix té la seva gràcia.

Us he de confessar, ho reconec, que en començar el grau totes les meves obres miraven cap a dins, des del meu interior es generava l’obra i el resultat era més aviat una reflexió on els aspectes exteriors, o tot allò que podia generar el resultat eren, si més no, secundaris. Ara, en els últims treballs, sobretot en Projecte II, se m’ha despertat el cuquet de fer un art diferent, un art participatiu, generat des de les meves inquietuds, però que serveixi per a poder donar veu a altra gent i al mateix temps que generi preguntes i respostes, que, al cap i a la fi, crec que és el que ha de buscar l’art avui en dia. L’autor com a peça cabdal de l’obra ha de passar a la història. El discurs del geni, tan nostrat en la història de l’art, ha de passar pàgina i donar la benvinguda a una manera de fer més humana i en relació amb i en l’entorn on es mou l’obra.

D’entre les figures que ens presenta Bauman en el seu text “De peregrino a turista, o una breve historia de la identidad“, em costa de definir-me per una de sola, ja que tinc característiques canviants, si es pogués triar un animal, seria el camaleó, com que Bauman no l’inclou, us diré que tinc ànima de vagabund, però que també soc una barreja de turista/passejant, i en el fons en el moment de fer art, el que més m’agrada és el joc, per tant, en temes d’art soc un jugador de cap a peus.

I com a bon jugador he decidit de canviar una mica l’estructura del projecte. En el fons segueix sent el mateix, però els materials i la ubicació no són les mateixes. Si voleu més informació, podeu passar per la bitàcola i donar un cop d’ull. D’entrada ara serà una espècie d’instal·lació/escultura, això no obstant si falla aquesta idea es podria convertir en una peça de land-art, o inclús una distribució a base de fotocòpies semblant a l’obra d’Enrique Lista, vista en la passada PAC.

Aquests canvis en les regles del joc han comportat una tasca de cerca de nous horitzons i nous jugadors per a la partida que començarà. D’entrada m’he plantejat buscar espònsors (tot i que pot ser una mica perillós per la llibertat d’execució de l’obra) i també intentar cercar un lloc on poder exposar la peça. Ser que amb el temps que tenim és una tasca complicada, però no se’ns demana pas que ho aconseguim, sinó que ho activem. De totes maneres, més enllà de si tot això surt bé, o no, he de dir que tinc una segona carta amagada per a poder portar el projecte a l’exterior i activar-lo juntament amb familiars i amics, que seria una segona opció d’activació.

De totes maneres, fins ara només he parlat de resultat, però el camí en tot el joc passa per apostes comunes, tant de recerca social com de recerca material, per tant, ara que el camí ja està definit i les coses més o menys clares, posem les fitxes damunt del taulell, tirem als daus i que comenci la partida!

Perfil Behance: https://www.behance.net/selenacrevilln

Instagram: https://www.instagram.com/selas_artist/

El meu nom es Selena Crevillén, soc de Tarragona i he estat interessada per l’art des de ben petita. Desprès del batxillerat artístic vaig treure’m el cicle superior en arts plàstiques i disseny publicitari, i poc després vaig començar la meva formació en el grau d’arts de la UOC.

Actualment estic casi en el darrer any de la UOC i destacaré els meus referents a grans trets.

Comentaré 3 treballs que estic orgullosa del resultat:

El primer es LaJujoliana, es tracta del treball final del cicle, ens plantejaven un problema i es que en els Pallaresos hi va néixer un arquitecte modernista que es deia Jujol, i va establir relació en la seva carrera amb Gaudí, objectiu era destacar i donar a conèixer el modernisme fora de Barcelona i la seva trajectòria com artista.

La meva proposta va ser dissenyar tota la imatge corporativa d’una ruta gastronòmica al voltant del tarragonès introduint el modernisme i gastronomia de la zona.

Per a aquest treball vaig investigar molt sobre els edificis modernistes que podem trobar a Tarragona i pallaresos on va intervindré Jujol a més de investigar tota una iconografia pròpia del moviment modernista i del mateix arquitecte.

Per al videoart, del Taller de vídeo creació, vaig enregistrar amb ajuda d’una amiga meva, un vídeo que parla sobre l’expressió de gènere, i critica les etiquetes que establim com a societat, el que ve a dir es que una dona pot tenir penis i no ser menys dona per això.

Aquest vídeo va estar molt marcat per Bill Viola, per a mi es un referent que he conegut en el Grau i que m’ha marcat molt per a la seva trajectòria personal i per la filosofia de vida que porta. El que m’interessa d’ell i que tenim en comú es que la seva obra tracta temes com la dualitat de la vida i la mort, el temps i la espiritualitat.

Bill Viola em porta a desenvolupar una instal·lació multi sensorial, ATARAXIA, aquest projecte fruit de la pandèmia i del confinament, ve a parlar de la reflexió de per que creem natura en un espai artificial, aquest treball interroga el límit del que es natural i que es artificial i on estaria la franja. De ATARAXIA neix la continuació HERMETIC PLANT, aquesta ultima segueix buscant el límit en la natura d’integrar l’element mecànic i artificial i de crear vida dins de la bombolla artificial i que la natura acaba menjant i fent seu el que realment es seu, per tant parla de la batalla que tenim els humans amb la mare terra.

Finalment la meva trajectòria com a Artista es molt pobre i curta ja que no he pogut dedicar-me professionalment, però els meus referents com Antonio Garcia Villaran, Bill Viola, entre d’altres parlen del seu camí de vida i treballen amb temes com la mort, la divinitat, el temps, que ara per ara es el que mes ressona amb els meus interessos.