Pobre de mi, acostumat a treballar sol, quasi sempre sense col·laboradors i ara resulta que m’apunto a una assignatura que em diu que busqui un context socialitzador i formuli una proposta.

D’entrada he de dir que això de pensar en art en termes socialitzadors i no només en la cerca d’un resultat final, sinó en com aquest resultat s’ha portat a terme i com ha influenciat la gent que hi apareix i desapareix té la seva gràcia.

Us he de confessar, ho reconec, que en començar el grau totes les meves obres miraven cap a dins, des del meu interior es generava l’obra i el resultat era més aviat una reflexió on els aspectes exteriors, o tot allò que podia generar el resultat eren, si més no, secundaris. Ara, en els últims treballs, sobretot en Projecte II, se m’ha despertat el cuquet de fer un art diferent, un art participatiu, generat des de les meves inquietuds, però que serveixi per a poder donar veu a altra gent i al mateix temps que generi preguntes i respostes, que, al cap i a la fi, crec que és el que ha de buscar l’art avui en dia. L’autor com a peça cabdal de l’obra ha de passar a la història. El discurs del geni, tan nostrat en la història de l’art, ha de passar pàgina i donar la benvinguda a una manera de fer més humana i en relació amb i en l’entorn on es mou l’obra.

D’entre les figures que ens presenta Bauman en el seu text “De peregrino a turista, o una breve historia de la identidad“, em costa de definir-me per una de sola, ja que tinc característiques canviants, si es pogués triar un animal, seria el camaleó, com que Bauman no l’inclou, us diré que tinc ànima de vagabund, però que també soc una barreja de turista/passejant, i en el fons en el moment de fer art, el que més m’agrada és el joc, per tant, en temes d’art soc un jugador de cap a peus.

I com a bon jugador he decidit de canviar una mica l’estructura del projecte. En el fons segueix sent el mateix, però els materials i la ubicació no són les mateixes. Si voleu més informació, podeu passar per la bitàcola i donar un cop d’ull. D’entrada ara serà una espècie d’instal·lació/escultura, això no obstant si falla aquesta idea es podria convertir en una peça de land-art, o inclús una distribució a base de fotocòpies semblant a l’obra d’Enrique Lista, vista en la passada PAC.

Aquests canvis en les regles del joc han comportat una tasca de cerca de nous horitzons i nous jugadors per a la partida que començarà. D’entrada m’he plantejat buscar espònsors (tot i que pot ser una mica perillós per la llibertat d’execució de l’obra) i també intentar cercar un lloc on poder exposar la peça. Ser que amb el temps que tenim és una tasca complicada, però no se’ns demana pas que ho aconseguim, sinó que ho activem. De totes maneres, més enllà de si tot això surt bé, o no, he de dir que tinc una segona carta amagada per a poder portar el projecte a l’exterior i activar-lo juntament amb familiars i amics, que seria una segona opció d’activació.

De totes maneres, fins ara només he parlat de resultat, però el camí en tot el joc passa per apostes comunes, tant de recerca social com de recerca material, per tant, ara que el camí ja està definit i les coses més o menys clares, posem les fitxes damunt del taulell, tirem als daus i que comenci la partida!